El primer curs online!
Estem molt contentes d’anunciar que ja tenim a punt un nou curs online sobre Educació Sexual Integral, pensat especialment per a persones que treballen amb adolescents i joves. Es tracta d’una formació de 30 hores per reflexionar, aprendre i tenir eines per educar en la sexualitat de manera segura, honesta i respectuosa. Sabem que la sexualitat forma part del currículum educatiu, però també sabem que sovint ens falta formació per abordar-la amb tranquil·litat i criteri. Aquest curs vol ser un espai per posar-hi llum, ordenar idees i oferir recursos útils per portar a l’aula, o a qualsevol espai educatiu on acompanyem adolescents. Al llarg de set mòduls tractarem temes com la diversitat corporal i identitària, la comunicació, les primeres relacions, el pes de la pressió estètica, la pornografia o els mites que encara avui arrosseguem. Tot plegat des d’una mirada feminista, crítica i basada en la sexologia com a ciència. Els mòduls es componen a partir de vídeos, materials descarregables, activitats pràctiques i l’acompanyament de l’equip d’Aplaer. La formació està pensada perquè cadascú la pugui fer al seu ritme, amb una estructura clara i una avaluació contínua. Al final, cada participant crearà un projecte final en forma d’acció educativa per portar a la pràctica tot allò après. Si ets docent, educadora, treballadora de joventut o simplement t’interessa l’educació sexual amb adolescents, aquest curs pot ser per a tu. Les inscripcions ja estan obertes! Tenim ganes de compartir aquest projecte amb vosaltres! Ens hi acompanyeu? Descobreix els cursos online
Estrenem Realitat o Ficció!
Aquesta setmana ha arrencat Realitat o Ficció, un projecte audiovisual impulsat per la cooperativa APLAER amb una voluntat clara: generar espais de reflexió sobre la sexualitat amb adolescents, a partir d’allò que veiem —i no veiem— a les pantalles. Vivim envoltades d’imatges. Sèries, pel·lícules, xarxes socials, continguts explícits… Formen part del dia a dia de molts i moltes joves i, sovint, esdevenen una de les primeres fonts de referència sobre sexualitat. Però, què expliquen realment aquestes imatges? Com condicionen el que esperem del desig, del plaer, dels cossos? Realitat o Ficció és una sèrie de vuit entrevistes a actors i actrius joves que relaten, en primera persona, com han viscut la gravació d’escenes íntimes, quins límits han posat, com han gestionat la pròpia exposició i quines eines han necessitat (o trobat a faltar) per sentir-se segures. A través dels seus testimonis, el projecte obre preguntes fonamentals sobre el consentiment, la comunicació, el treball de les coordinadores d’intimitat i la construcció d’imaginaris en l’audiovisual, entre d’altres. El primer capítol, publicat aquesta setmana, compta amb la participació de Dèlia Brufau, que reflexiona sobre la importància de posar paraules als límits, d’escoltar el propi cos i de treballar des de la confiança en un rodatge. I aquest és només l’inici: cada dilluns es publicarà un nou vídeo al canal de YouTube d’APLAER, amb convidades com Nil Cardoner, Paula Jornet, Marc Balaguer, Joana Vilapuig, Aysha Daraaui, Júlia Vilapuig i Enzo Oliver. Tot plegat, forma part d’un objectiu més ampli: crear eines educatives accessibles, atractives i útils per acompanyar adolescents a parlar de sexualitat des d’una mirada crítica, oberta i no estigmatitzant. Sabem que hi ha temes que sovint es mantenen en silenci per por, incomoditat o manca de recursos —com la pressió estètica, les primeres vegades o la hipersexualització— i aquest projecte vol ser una porta d’entrada per fer-los visibles amb respecte i claredat. Realitat o Ficció va dirigit a educadores, docents, professionals de joventut i qualsevol persona que treballi amb adolescents i vulgui enriquir els debats sobre sexualitat amb recursos audiovisuals pensats específicament per a adolescents i joves. El projecte està pensat per poder-se utilitzar en contextos educatius i socials, adaptant-la a les necessitats i realitats de cada grup. Amb aquest format, APLAER continua aprofundint en la seva línia de treball: parlar de sexualitat des del plaer, la cura i el pensament crític, amb projectes que connectin amb el llenguatge i les vivències del jovent d’avui. Els vídeos ja són accessibles al canal de YouTube de la cooperativa i es poden seguir també a través d’Instagram on es compartirà cada nova publicació. És només el començament, però les preguntes que obre Realitat o Ficció ja són aquí!
Un dia a l’estudi de gravació
La Claudia, que aquest curs ha estat treballant a la cooperativa, relata un bocí de la seva experiència donant suport en la gravació del nostre primer curs de formació 100% online, vinculat al projecte Realitat o Ficció! Avui l’Helena i el Pau es troben en el primer dia del rodatge del curs sobre Educació Sexual Integral en el que tant hem estat treballant. Roden a les instal·lacions d’MTK Space, una cooperativa dedicada al món audiovisual amb la qual tenim bona relació laboral i d’amistat. El dia comença amb una entrada tranquil·la. Mentre l’Helena i el Pau estan al camerino, nosaltres ens encarreguem de muntar els sets de rodatge al plató industrial, mentre l’equip d’MTK prepara tot el necessari per fer les primeres proves i gravacions d’avui. Serà un dia llarg, però anirem amb calma. L’Helena i el Pau passen una primera sessió de fotos, mentre riuen i fan posses estranyes, ballen salsa per destensar els nervis i es mouen per l’espai. El fotògraf (el Cere) i els tècnics van confirmant que el pla estigui bé, que la llum sigui la correcta i que no es facin ombres, just abans de començar amb els vídeos. Tot plegat entre bromes sobre reels fets amb IA i amb interrupcions divertides i amistoses del Marsà i el Rodri. Seuen darrere la taula, davant la càmera i es deixen guiar per les experteses de la Laia (que s’encarrega de coordinar el rodatge) i l’equip: el Jan, l’Òscar i la Mariela. Els seus somriures i els seus moviments es van acomodant a les indicacions que els hi van donant: “podeu tornar-ho a fer?”, “una mica més endavant”, “no obris tant la boca”, ”relaxeu les espatlles“, “ui, sembla que se’t veu el micròfon”, “a veure? tornem a provar?”, “anem en 3, 2,…”. Sembla que cada cop estan més còmodes, els seus ulls brillen davant la il·luminació, mentre es van repetint totes les preses i ens anem impregnant dels continguts del curs, a base de repetir i repetir. Avui uns aprendrem a fer audiovisuals i els altres sobre educació sexual! I…llestos! El temps ha passat de pressa i, sense ser conscients, el primer dia de rodatge ha acabat abans del que estava planejat, els diu la Laia. De sobte sembla que a l’uníson les espatlles de tothom es relaxen i s’escolta un sospir silenciós. Ara, toca el vermut! Han passat 6 hores i estem tots i totes visiblement cansats. Ha estat productiu i divertit! Realment hi ha molta vàlua en aquest regal que estem fent al món, el projecte Realitat o Ficció. Gràcies per l’oportunitat de formar-hi part! Claudia.
Breu història de la sexologia
Amb motiu de contextualitzar històricament la nostra feina, us compartim el guió del primer programa de la secció que vam engegar a Ràdio Molins, anomenada Sexualitat de Butxaca. Avui parlem de la història de la sexologia: Bon dia! Us donem la benvinguda a Sexualitat de butxaca. En aquest espai mensual farem un recorregut per diferents moments històrics, conceptes, idees, anècdotes… que comparteixen un teló de fons comú: la sexualitat. Avui engeguem motors presentant el naixement de la sexologia, la ciència de la qual partim a l’hora de fer educació sexual. On neix la sexologia? La Sexologia la inventen a centreeuropa (principalment Itàlia, Regne Unit i Espanya) i neix enmig d’una revolució científica: la Gran Revolució Científica del Segle 19. Enmig de canvis en les estructures socials a nivell europeu, hi ha una explosió de les ciències, des de la psiquiatria a la sexologia. I un dels grans problemes que es plantegen és A QUÈ ANOMENEM “SEXE”? I a què anomenem “sexe”? Aquesta pregunta es realitza des de diferents disciplines (medicina, psiquiatria que tot just està naixent, antropologia…). Però hi ha una sèrie concreta (especialment de metges) que es fan preguntes sobre el sexe, però d’una forma diferent… En aquella època els metges són les úniques persones a qui se’ls permetia parlar del sexe, i hi ha un grup de metges que creuen que l’estudi del sexe s’està enfocant des de la malaltia i la mancança, i no pas com a dimensió humana que va més enllà de la reproducció. És a dir, que el sexe és més complex que parlar només de funcions i disfuncions, ells diuen que justament no es pot parlar en aquests termes. S’ha d’explorar bé. A més, aquests metges són molt crítics amb les investigacions científiques de l’època que venien a justificar que l’home blanc i europeu era superior a la resta, justificant així el colonialisme imperant. Llavors ells lluiten contra aquestes idees? Efectivament, aquests metges comencen a teoritzar contra aquest biaix. I enuncien que hi ha d’haver una CIÈNCIA DEL SEXE. Aquí apareix un metge anomenat Iwan Bloch (que era dermatòleg) i és el primer en fer servir el terme SEXOLOGIA. Però… què porta a tots aquests metges a adoptar aquest posicionament? Doncs resulta que la majoria eren homosexuals i, en aquell moment (enmig de la reunificació d’Alemanya), s’estava generant una Constitució i s’obrien debats. En algunes parts es castigava l’homosexualitat masculina i en d’altres no, llavors es discuteix sobre si la constitució ha d’incloure un article que també la penalitzi. (Spoiler: al final es penalitza fins el 1990). Amb tot això, aquests metges van sortir de l’armari, van fundar un col·lectiu i des de la ciència van mostrar que la homosexualitat no era crim ni pecat, sinó una condició humana. Van perdre la batalla política però van obrir moltes preguntes interessants: Què vol dir ser humà? Què vol dir viure’s com a home o com a dona? Què és desitjar? Què implica desitjar i ser desitjat? Es pot desitjar bé? Així es forma una associació internacional (que dura uns 7 anys aproximadament) anomenada LLIGA PER LA REFORMA SEXUAL, on intenten generar una sèrie de protocols per educar i pensar el sexe, i aconseguir drets civils per a grups oprimits. La Lliga defensa dues idees troncals que ens seguiran al llarg de tot aquest programa: Durant el segle XX, la sexologia evoluciona i es diversifica, incorporant perspectives de diverses disciplines com la medicina, la psicologia, l’antropologia i la sociologia. Aquí entren noms com Alfred Kinsey( Informe Kinsey) o Masters i Johnson. En resum, la sexologia com a ciència va néixer com una resposta a la necessitat d’entendre millor la sexualitat humana des de perspectives diverses, amb la col·laboració de professionals de molts camps diferents. Des dels seus inicis, ha passat d’una comprensió patològica a una més inclusiva i comprensiva, convertint-se en una àrea interdisciplinària fonamental en l’estudi de l’ésser humà.
Però… exactament què feu als tallers?
Doncs pel que es diu exactament no us ho podem revelar! Però en un petit article que vam escriure pel butlletí de l’IE Tres Pins de Vallromanes us podreu apropar a la nostra tasca. Diu així: Aplaer SCCL som una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre, ubicada a Molins de Rei. Desenvolupem formacions, tallers, xerrades, cursos, assessoraments i projectes educatius al voltant del que anomenem Educació Sexual Integral, i el nostre enfocament es basa en la mirada sexològica. La nostra tasca ens ha dut a treballar amb l’Ajuntament de Vallromanes, amb l’Institut Escola Tres Pins i, en conseqüència, amb l’alumnat de tota l’ESO. I això és el que hem fet! Hem realitzat diversos tallers amb cada grup-classe, on hem explorat i aprofundit en la vivència de la sexualitat humana: des dels canvis corporals fins a com gaudim de les nostres relacions. Però tot va començar amb una demanda concreta, un taller no-mixt amb el grup de noies de 3r d’ESO. En aquest taller vam explorar el significat que té la sexualitat a la vida de cadascú, i ho vam posar en comú per generar un gran imaginari obert i col·lectiu. Vam adonar-nos que la vivència de cada persona és el que com ens relacionem. Vam veure també que la sexualitat està plena de significats atribuïts al llarg de la història, i que, per tant, estan subjectes a canvi segons la persona i la seva etapa vital. Llavors vam aterrar aquestes idees a partir de mostrar i classificar diferents materials relacionats amb diferents àrees de la sexualitat: els mètodes anticonceptius, els genitals, la regla, el col·lectiu LGTBIAQ+ i les relacions interpersonals. A través de diferents activitats vam anar estructurant idees importants de cada tema, i vam compartir inquietuds, dubtes i impressions al voltant de tot aquest petit univers. Les alumnes van valorar l’experiència molt positivament, destacant que tot els havia agradat. En les seves paraules, van anomenar especialment els nous aprenentatges, la confiança i comoditat amb la qual es van sentir, el fet de poder resoldre dubtes i, sobretot, saber millor què és això de la sexualitat! Paral·lelament a aquesta demanda, i també posteriorment, hem acabat treballant amb 1r, 2n i 4t d’ESO. A cada curs hem enfocat el treball amb aquesta mirada àmplia a la sexualitat, però posant èmfasi en diferents aspectes més destacables segons l’edat. Així, a primer hem treballat especialment els estereotips i canvis del cos; a 2n la diferència entre sexe i gènere (explorant la identitat, l’expressió i l’orientació) i la vivència dels estereotips de gènere; i a 4t hem posat cullerada en les relacions sexuals i la comunicació en les primeres vegades. Ha estat un plaer atendre aquest encàrrec i estem molt contentes de la feina feta!
LGTBI-fòbia a les aules
El 28 de juny de 2024 vam aparèixer en una notícia a RTVE que portava com a subtítol: “Un 21% de l’alumnat diu que no sortirà de l’armari perquè creu que les aules no són un espai segur”. A l’entrevista, vam poder reflexionar sobre aquest fenòmen i vam aprofundir-hi des de la vessant sexològica i pedagògica. Malauradament, les notícies tenen la durada que tenen i en el nostre cas, no hi van aparèixer més de 20 segons de respostes. Però heus aquí el que haguéssim dit, de forma més extensa. Se sol dir que els números parlen per si sols, però també se’ls ha de fer parlar amb tots els matisos. A vegades cal més informació que un percentatge per donar suport al que es vol dir, i sobretot, per veure com es pot capgirar. En la nostra experiència a les aules, especialment a la ESO, el que trobem és aquesta dissonància entre el discurs i la pràctica, entre el que es diu i el que es fa. I aquí és on, per nosaltres, cal posar l’èmfasi en la pedagogia. Tal i com relata l’Helena a l’entrevista, és freqüent que trobem reflexions a l’aula (per exemple, que no s’ha de ser homòfob) que es desmonten per si soles en el moment en que el taller acaba i sortim al passadís al crit de “maricón!”. Llavors cal que ens aturem aquí. Vivim en una societat de l’aparença, pressionada estèticament i amb estereotips que, encara que sembli superat, continuen arrelats. Al cap i a la fi, la sexualitat sempre ha servit per marcar una línia divisòria entre les persones que queden dins, i les persones que queden fora, entre la norma i la diversitat, la sexualitat bona i la sexualitat dolenta. La història de la sexualitat és una història de poder, sense anar més lluny. Llavors cal que treballem el poder. Des de la mirada que aportem, la diversitat és inseparable de l’existència humana, les persones ens interessem les unes per les altres perquè som diverses, gràcies a això ens relacionem. I, inclús dins la norma, hi ha diversitat. Però no ens relacionem des del discurs, ens relacionem des del cos, des de la pràctica, des de l’afecte, etc… i això és el que mirem de posar en valor, a través de la participació i la vivencialitat, perquè hi ha una part de la sexualitat que pots entendre, però si la complementes amb una vivència s’esclareix més. Perquè el poder no fa mal. Qui nota el poder és precisament qui no el té. És per això que cal treballar amb aquest poder des del grup, rebaixant el que fa mal i apujant el que ens reforça. Donar valor a la diversitat assumint-la des de tots els vèrtexs, des de tots els punts d’entrada… i practicar-la. Conèixer, preguntar, interessar-se per l’altre, per la seva vivència, aprofundir en les relacions… Les persones defensem el que estimem, i estimem quan coneixem. Llavors la nostra aposta és clara: cal conèixer la diversitat per reconèixer-nos en ella, i això cal ensenyar-ho. Cal estimar la diversitat perquè aquesta es viu, i això cal ensenyar-ho, cal ensenyar a fer-se preguntes. I cal defensar la diversitat fent un bon ús del poder, i això també cal ensenyar-ho, cal ensenyar a posar consciència a l’ús d’aquest poder. Des de dins, des dels grups, però també des de l’estructura, des de l’institut i sobretot, des del món adult que sovint, de tant referents que som, ens oblidem d’assumir la part que ens pertoca.
