Però… exactament què feu als tallers?
Doncs pel que es diu exactament no us ho podem revelar! Però en un petit article que vam escriure pel butlletí de l’IE Tres Pins de Vallromanes us podreu apropar a la nostra tasca. Diu així: Aplaer SCCL som una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre, ubicada a Molins de Rei. Desenvolupem formacions, tallers, xerrades, cursos, assessoraments i projectes educatius al voltant del que anomenem Educació Sexual Integral, i el nostre enfocament es basa en la mirada sexològica. La nostra tasca ens ha dut a treballar amb l’Ajuntament de Vallromanes, amb l’Institut Escola Tres Pins i, en conseqüència, amb l’alumnat de tota l’ESO. I això és el que hem fet! Hem realitzat diversos tallers amb cada grup-classe, on hem explorat i aprofundit en la vivència de la sexualitat humana: des dels canvis corporals fins a com gaudim de les nostres relacions. Però tot va començar amb una demanda concreta, un taller no-mixt amb el grup de noies de 3r d’ESO. En aquest taller vam explorar el significat que té la sexualitat a la vida de cadascú, i ho vam posar en comú per generar un gran imaginari obert i col·lectiu. Vam adonar-nos que la vivència de cada persona és el que com ens relacionem. Vam veure també que la sexualitat està plena de significats atribuïts al llarg de la història, i que, per tant, estan subjectes a canvi segons la persona i la seva etapa vital. Llavors vam aterrar aquestes idees a partir de mostrar i classificar diferents materials relacionats amb diferents àrees de la sexualitat: els mètodes anticonceptius, els genitals, la regla, el col·lectiu LGTBIAQ+ i les relacions interpersonals. A través de diferents activitats vam anar estructurant idees importants de cada tema, i vam compartir inquietuds, dubtes i impressions al voltant de tot aquest petit univers. Les alumnes van valorar l’experiència molt positivament, destacant que tot els havia agradat. En les seves paraules, van anomenar especialment els nous aprenentatges, la confiança i comoditat amb la qual es van sentir, el fet de poder resoldre dubtes i, sobretot, saber millor què és això de la sexualitat! Paral·lelament a aquesta demanda, i també posteriorment, hem acabat treballant amb 1r, 2n i 4t d’ESO. A cada curs hem enfocat el treball amb aquesta mirada àmplia a la sexualitat, però posant èmfasi en diferents aspectes més destacables segons l’edat. Així, a primer hem treballat especialment els estereotips i canvis del cos; a 2n la diferència entre sexe i gènere (explorant la identitat, l’expressió i l’orientació) i la vivència dels estereotips de gènere; i a 4t hem posat cullerada en les relacions sexuals i la comunicació en les primeres vegades. Ha estat un plaer atendre aquest encàrrec i estem molt contentes de la feina feta!
LGTBI-fòbia a les aules
El 28 de juny de 2024 vam aparèixer en una notícia a RTVE que portava com a subtítol: “Un 21% de l’alumnat diu que no sortirà de l’armari perquè creu que les aules no són un espai segur”. A l’entrevista, vam poder reflexionar sobre aquest fenòmen i vam aprofundir-hi des de la vessant sexològica i pedagògica. Malauradament, les notícies tenen la durada que tenen i en el nostre cas, no hi van aparèixer més de 20 segons de respostes. Però heus aquí el que haguéssim dit, de forma més extensa. Se sol dir que els números parlen per si sols, però també se’ls ha de fer parlar amb tots els matisos. A vegades cal més informació que un percentatge per donar suport al que es vol dir, i sobretot, per veure com es pot capgirar. En la nostra experiència a les aules, especialment a la ESO, el que trobem és aquesta dissonància entre el discurs i la pràctica, entre el que es diu i el que es fa. I aquí és on, per nosaltres, cal posar l’èmfasi en la pedagogia. Tal i com relata l’Helena a l’entrevista, és freqüent que trobem reflexions a l’aula (per exemple, que no s’ha de ser homòfob) que es desmonten per si soles en el moment en que el taller acaba i sortim al passadís al crit de “maricón!”. Llavors cal que ens aturem aquí. Vivim en una societat de l’aparença, pressionada estèticament i amb estereotips que, encara que sembli superat, continuen arrelats. Al cap i a la fi, la sexualitat sempre ha servit per marcar una línia divisòria entre les persones que queden dins, i les persones que queden fora, entre la norma i la diversitat, la sexualitat bona i la sexualitat dolenta. La història de la sexualitat és una història de poder, sense anar més lluny. Llavors cal que treballem el poder. Des de la mirada que aportem, la diversitat és inseparable de l’existència humana, les persones ens interessem les unes per les altres perquè som diverses, gràcies a això ens relacionem. I, inclús dins la norma, hi ha diversitat. Però no ens relacionem des del discurs, ens relacionem des del cos, des de la pràctica, des de l’afecte, etc… i això és el que mirem de posar en valor, a través de la participació i la vivencialitat, perquè hi ha una part de la sexualitat que pots entendre, però si la complementes amb una vivència s’esclareix més. Perquè el poder no fa mal. Qui nota el poder és precisament qui no el té. És per això que cal treballar amb aquest poder des del grup, rebaixant el que fa mal i apujant el que ens reforça. Donar valor a la diversitat assumint-la des de tots els vèrtexs, des de tots els punts d’entrada… i practicar-la. Conèixer, preguntar, interessar-se per l’altre, per la seva vivència, aprofundir en les relacions… Les persones defensem el que estimem, i estimem quan coneixem. Llavors la nostra aposta és clara: cal conèixer la diversitat per reconèixer-nos en ella, i això cal ensenyar-ho. Cal estimar la diversitat perquè aquesta es viu, i això cal ensenyar-ho, cal ensenyar a fer-se preguntes. I cal defensar la diversitat fent un bon ús del poder, i això també cal ensenyar-ho, cal ensenyar a posar consciència a l’ús d’aquest poder. Des de dins, des dels grups, però també des de l’estructura, des de l’institut i sobretot, des del món adult que sovint, de tant referents que som, ens oblidem d’assumir la part que ens pertoca.
