Estrenem Realitat o Ficció!
Aquesta setmana ha arrencat Realitat o Ficció, un projecte audiovisual impulsat per la cooperativa APLAER amb una voluntat clara: generar espais de reflexió sobre la sexualitat amb adolescents, a partir d’allò que veiem —i no veiem— a les pantalles. Vivim envoltades d’imatges. Sèries, pel·lícules, xarxes socials, continguts explícits… Formen part del dia a dia de molts i moltes joves i, sovint, esdevenen una de les primeres fonts de referència sobre sexualitat. Però, què expliquen realment aquestes imatges? Com condicionen el que esperem del desig, del plaer, dels cossos? Realitat o Ficció és una sèrie de vuit entrevistes a actors i actrius joves que relaten, en primera persona, com han viscut la gravació d’escenes íntimes, quins límits han posat, com han gestionat la pròpia exposició i quines eines han necessitat (o trobat a faltar) per sentir-se segures. A través dels seus testimonis, el projecte obre preguntes fonamentals sobre el consentiment, la comunicació, el treball de les coordinadores d’intimitat i la construcció d’imaginaris en l’audiovisual, entre d’altres. El primer capítol, publicat aquesta setmana, compta amb la participació de Dèlia Brufau, que reflexiona sobre la importància de posar paraules als límits, d’escoltar el propi cos i de treballar des de la confiança en un rodatge. I aquest és només l’inici: cada dilluns es publicarà un nou vídeo al canal de YouTube d’APLAER, amb convidades com Nil Cardoner, Paula Jornet, Marc Balaguer, Joana Vilapuig, Aysha Daraaui, Júlia Vilapuig i Enzo Oliver. Tot plegat, forma part d’un objectiu més ampli: crear eines educatives accessibles, atractives i útils per acompanyar adolescents a parlar de sexualitat des d’una mirada crítica, oberta i no estigmatitzant. Sabem que hi ha temes que sovint es mantenen en silenci per por, incomoditat o manca de recursos —com la pressió estètica, les primeres vegades o la hipersexualització— i aquest projecte vol ser una porta d’entrada per fer-los visibles amb respecte i claredat. Realitat o Ficció va dirigit a educadores, docents, professionals de joventut i qualsevol persona que treballi amb adolescents i vulgui enriquir els debats sobre sexualitat amb recursos audiovisuals pensats específicament per a adolescents i joves. El projecte està pensat per poder-se utilitzar en contextos educatius i socials, adaptant-la a les necessitats i realitats de cada grup. Amb aquest format, APLAER continua aprofundint en la seva línia de treball: parlar de sexualitat des del plaer, la cura i el pensament crític, amb projectes que connectin amb el llenguatge i les vivències del jovent d’avui. Els vídeos ja són accessibles al canal de YouTube de la cooperativa i es poden seguir també a través d’Instagram on es compartirà cada nova publicació. És només el començament, però les preguntes que obre Realitat o Ficció ja són aquí!
Un dia a l’estudi de gravació
La Claudia, que aquest curs ha estat treballant a la cooperativa, relata un bocí de la seva experiència donant suport en la gravació del nostre primer curs de formació 100% online, vinculat al projecte Realitat o Ficció! Avui l’Helena i el Pau es troben en el primer dia del rodatge del curs sobre Educació Sexual Integral en el que tant hem estat treballant. Roden a les instal·lacions d’MTK Space, una cooperativa dedicada al món audiovisual amb la qual tenim bona relació laboral i d’amistat. El dia comença amb una entrada tranquil·la. Mentre l’Helena i el Pau estan al camerino, nosaltres ens encarreguem de muntar els sets de rodatge al plató industrial, mentre l’equip d’MTK prepara tot el necessari per fer les primeres proves i gravacions d’avui. Serà un dia llarg, però anirem amb calma. L’Helena i el Pau passen una primera sessió de fotos, mentre riuen i fan posses estranyes, ballen salsa per destensar els nervis i es mouen per l’espai. El fotògraf (el Cere) i els tècnics van confirmant que el pla estigui bé, que la llum sigui la correcta i que no es facin ombres, just abans de començar amb els vídeos. Tot plegat entre bromes sobre reels fets amb IA i amb interrupcions divertides i amistoses del Marsà i el Rodri. Seuen darrere la taula, davant la càmera i es deixen guiar per les experteses de la Laia (que s’encarrega de coordinar el rodatge) i l’equip: el Jan, l’Òscar i la Mariela. Els seus somriures i els seus moviments es van acomodant a les indicacions que els hi van donant: “podeu tornar-ho a fer?”, “una mica més endavant”, “no obris tant la boca”, ”relaxeu les espatlles“, “ui, sembla que se’t veu el micròfon”, “a veure? tornem a provar?”, “anem en 3, 2,…”. Sembla que cada cop estan més còmodes, els seus ulls brillen davant la il·luminació, mentre es van repetint totes les preses i ens anem impregnant dels continguts del curs, a base de repetir i repetir. Avui uns aprendrem a fer audiovisuals i els altres sobre educació sexual! I…llestos! El temps ha passat de pressa i, sense ser conscients, el primer dia de rodatge ha acabat abans del que estava planejat, els diu la Laia. De sobte sembla que a l’uníson les espatlles de tothom es relaxen i s’escolta un sospir silenciós. Ara, toca el vermut! Han passat 6 hores i estem tots i totes visiblement cansats. Ha estat productiu i divertit! Realment hi ha molta vàlua en aquest regal que estem fent al món, el projecte Realitat o Ficció. Gràcies per l’oportunitat de formar-hi part! Claudia.
Breu història de la sexologia
Amb motiu de contextualitzar històricament la nostra feina, us compartim el guió del primer programa de la secció que vam engegar a Ràdio Molins, anomenada Sexualitat de Butxaca. Avui parlem de la història de la sexologia: Bon dia! Us donem la benvinguda a Sexualitat de butxaca. En aquest espai mensual farem un recorregut per diferents moments històrics, conceptes, idees, anècdotes… que comparteixen un teló de fons comú: la sexualitat. Avui engeguem motors presentant el naixement de la sexologia, la ciència de la qual partim a l’hora de fer educació sexual. On neix la sexologia? La Sexologia la inventen a centreeuropa (principalment Itàlia, Regne Unit i Espanya) i neix enmig d’una revolució científica: la Gran Revolució Científica del Segle 19. Enmig de canvis en les estructures socials a nivell europeu, hi ha una explosió de les ciències, des de la psiquiatria a la sexologia. I un dels grans problemes que es plantegen és A QUÈ ANOMENEM “SEXE”? I a què anomenem “sexe”? Aquesta pregunta es realitza des de diferents disciplines (medicina, psiquiatria que tot just està naixent, antropologia…). Però hi ha una sèrie concreta (especialment de metges) que es fan preguntes sobre el sexe, però d’una forma diferent… En aquella època els metges són les úniques persones a qui se’ls permetia parlar del sexe, i hi ha un grup de metges que creuen que l’estudi del sexe s’està enfocant des de la malaltia i la mancança, i no pas com a dimensió humana que va més enllà de la reproducció. És a dir, que el sexe és més complex que parlar només de funcions i disfuncions, ells diuen que justament no es pot parlar en aquests termes. S’ha d’explorar bé. A més, aquests metges són molt crítics amb les investigacions científiques de l’època que venien a justificar que l’home blanc i europeu era superior a la resta, justificant així el colonialisme imperant. Llavors ells lluiten contra aquestes idees? Efectivament, aquests metges comencen a teoritzar contra aquest biaix. I enuncien que hi ha d’haver una CIÈNCIA DEL SEXE. Aquí apareix un metge anomenat Iwan Bloch (que era dermatòleg) i és el primer en fer servir el terme SEXOLOGIA. Però… què porta a tots aquests metges a adoptar aquest posicionament? Doncs resulta que la majoria eren homosexuals i, en aquell moment (enmig de la reunificació d’Alemanya), s’estava generant una Constitució i s’obrien debats. En algunes parts es castigava l’homosexualitat masculina i en d’altres no, llavors es discuteix sobre si la constitució ha d’incloure un article que també la penalitzi. (Spoiler: al final es penalitza fins el 1990). Amb tot això, aquests metges van sortir de l’armari, van fundar un col·lectiu i des de la ciència van mostrar que la homosexualitat no era crim ni pecat, sinó una condició humana. Van perdre la batalla política però van obrir moltes preguntes interessants: Què vol dir ser humà? Què vol dir viure’s com a home o com a dona? Què és desitjar? Què implica desitjar i ser desitjat? Es pot desitjar bé? Així es forma una associació internacional (que dura uns 7 anys aproximadament) anomenada LLIGA PER LA REFORMA SEXUAL, on intenten generar una sèrie de protocols per educar i pensar el sexe, i aconseguir drets civils per a grups oprimits. La Lliga defensa dues idees troncals que ens seguiran al llarg de tot aquest programa: Durant el segle XX, la sexologia evoluciona i es diversifica, incorporant perspectives de diverses disciplines com la medicina, la psicologia, l’antropologia i la sociologia. Aquí entren noms com Alfred Kinsey( Informe Kinsey) o Masters i Johnson. En resum, la sexologia com a ciència va néixer com una resposta a la necessitat d’entendre millor la sexualitat humana des de perspectives diverses, amb la col·laboració de professionals de molts camps diferents. Des dels seus inicis, ha passat d’una comprensió patològica a una més inclusiva i comprensiva, convertint-se en una àrea interdisciplinària fonamental en l’estudi de l’ésser humà.
