El 28 de juny de 2024 vam aparèixer en una notícia a RTVE que portava com a subtítol: “Un 21% de l’alumnat diu que no sortirà de l’armari perquè creu que les aules no són un espai segur”. A l’entrevista, vam poder reflexionar sobre aquest fenòmen i vam aprofundir-hi des de la vessant sexològica i pedagògica. Malauradament, les notícies tenen la durada que tenen i en el nostre cas, no hi van aparèixer més de 20 segons de respostes. Però heus aquí el que haguéssim dit, de forma més extensa.
Se sol dir que els números parlen per si sols, però també se’ls ha de fer parlar amb tots els matisos. A vegades cal més informació que un percentatge per donar suport al que es vol dir, i sobretot, per veure com es pot capgirar. En la nostra experiència a les aules, especialment a la ESO, el que trobem és aquesta dissonància entre el discurs i la pràctica, entre el que es diu i el que es fa. I aquí és on, per nosaltres, cal posar l’èmfasi en la pedagogia. Tal i com relata l’Helena a l’entrevista, és freqüent que trobem reflexions a l’aula (per exemple, que no s’ha de ser homòfob) que es desmonten per si soles en el moment en que el taller acaba i sortim al passadís al crit de “maricón!”. Llavors cal que ens aturem aquí.
Vivim en una societat de l’aparença, pressionada estèticament i amb estereotips que, encara que sembli superat, continuen arrelats. Al cap i a la fi, la sexualitat sempre ha servit per marcar una línia divisòria entre les persones que queden dins, i les persones que queden fora, entre la norma i la diversitat, la sexualitat bona i la sexualitat dolenta. La història de la sexualitat és una història de poder, sense anar més lluny. Llavors cal que treballem el poder.
Des de la mirada que aportem, la diversitat és inseparable de l’existència humana, les persones ens interessem les unes per les altres perquè som diverses, gràcies a això ens relacionem. I, inclús dins la norma, hi ha diversitat. Però no ens relacionem des del discurs, ens relacionem des del cos, des de la pràctica, des de l’afecte, etc… i això és el que mirem de posar en valor, a través de la participació i la vivencialitat, perquè hi ha una part de la sexualitat que pots entendre, però si la complementes amb una vivència s’esclareix més.
Perquè el poder no fa mal. Qui nota el poder és precisament qui no el té. És per això que cal treballar amb aquest poder des del grup, rebaixant el que fa mal i apujant el que ens reforça. Donar valor a la diversitat assumint-la des de tots els vèrtexs, des de tots els punts d’entrada… i practicar-la. Conèixer, preguntar, interessar-se per l’altre, per la seva vivència, aprofundir en les relacions… Les persones defensem el que estimem, i estimem quan coneixem. Llavors la nostra aposta és clara: cal conèixer la diversitat per reconèixer-nos en ella, i això cal ensenyar-ho. Cal estimar la diversitat perquè aquesta es viu, i això cal ensenyar-ho, cal ensenyar a fer-se preguntes. I cal defensar la diversitat fent un bon ús del poder, i això també cal ensenyar-ho, cal ensenyar a posar consciència a l’ús d’aquest poder. Des de dins, des dels grups, però també des de l’estructura, des de l’institut i sobretot, des del món adult que sovint, de tant referents que som, ens oblidem d’assumir la part que ens pertoca.
Un comentario
Hola, esto es un comentario.
Para empezar a moderar, editar y borrar comentarios, por favor, visita en el escritorio la pantalla de comentarios.
Los avatares de los comentaristas provienen de Gravatar.